Sinòpsi

A la capital artística mundial de principi del segle xx descobrim un català que aconsegueix fer una de les carreres més brillants del moment com a pintor. Obté un reconeixement fulgurant a París i arreu d’Europa, es col·loca ràpidament a l’epicentre de la vida social i cultural d’aleshores i es converteix també en un important vincle entre les comunitats artístiques del vell continent i del nou.

En el moment àlgid de la seva carrera, en el qual estableix forts lligams amb nombroses personalitats del món artístic i cultural, les inestabilitats polítiques fan que Anglada traslladi la seva residència a Mallorca, fins on el segueixen molts dels seus amics pintors i on en coneix molts d’altres. A l’illa es crea un ambient artístic sense precedents. Tots hi descobreixen una llum i un paisatge que els deixen captivats i que es convertiran aviat en la principal font d’inspiració dels seus treballs.

L’illa els dóna el model ideal per desenvolupar la mirada fresca i sensible que ells porten de l’avantguarda pictòrica parisenca, i ho catalitzen tot en la construcció d’una determinada mirada, una determinada manera de veure el nostre paisatge, i en la creació d’un patrimoni pictòric i paisatgístic que constituirà una de les més grans riqueses de les Illes en les dècades posteriors.

Comments are closed.